Ha sigut preciós viure, conviure i riure amb el pare. Vosaltres a la ràdio, a l’estimat estudi Toresky, des de Rubí o des de allà on fos, on se sentís la seva veu. Nosaltres, la família, a casa, compartint el dia amb tots vosaltres i tots aquells vosaltres que s’escoltaven la lucidesa i la bondat d’un home que l’ha fet molt grossa.
Jo l’estimo i l’anyoro, la mare l’estimarà sempre i el David l’adora. I és tota aquesta estimació que pot fer més dolç el dolor. L'estimació dels amics, la de l’oient, la que ens acompanya i ens acompanyarà segur per fer front l’absència de la seva veu, dels seus gestos, de la seva capacitat de jugar amb el llenguatge tot experimentant l’oralitat del català. Per dir-ho com ho deies tu papa: Bon dia Catalunya!
